Fitxa tècnica
Ballo per dins
Ballo per dins
- Any: 2005
- País: Regne Unit
- Director: Damien O `Donnell
- Protagonistes: Romola Garai, James Mc Avoy, Steven Robertson
Sinopsi.
Rody és un noi de 21 anys, que pateix una malaltia degenerativa (distròfia muscular) i ingressa a viure a una residència especialitzada en persones amb discapacitat. La seva edat, caràcter i personalitat no tenen res a veure amb la manera de vida que la residència li ofereix.
Aquí coneix a Michael, un company que té paràlisi cerebral, amb el que aconsegueix aconseguir la pensió d'independència per anar a viure sols. Junts descobreixen el real significat de la independència i les conseqüències que comporta.
Convivència i Independència.
El col·lectiu de les persones amb paràlisi cerebral a causa de les afectacions motrius, poden tenir un grau molt alt de dependència i per tant poca autonomia personal, això no només afecta el desenvolupament de la vida quotidiana, sinó també al dret a prendre les teves pròpies decisions. A la pel·lícula es pot veure com en les institucions moltes vegades no es fomenta aquesta autonomia, per exemple no es deixa el suficient espai per expressar-se a causa de les dificultats de comunicació i els temps que requereixen, generalitzar les cures i no donar-te l'espai per escollir com pentinar o vestir, és a dir, no poder decidir amb qui vols viure i de quina manera.
Les conseqüències de no poder prendre les teves pròpies decisions fan que les persones amb discapacitat tinguin una doble dependència: física i emocional. Això pot provocar confusions en les relacions entre l'assistent personal i l'usuari.
A la pel·lícula es pot veure com Rody confon les funcions del seu assistent, en no respectar els horaris ni els límits d'aquestes funcions, i Michael d'altra banda confon l'ajuda i l'amabilitat de l'assistent amb l'amor. Però és aquesta experiència la que els permet reflexionar sobre aquests límits, equivocar-se i aprendre dels seus errors.
El viure sols els fa possible que prenguin les seves pròpies decisions i tinguin consciència de les conseqüències. Això els permet augmentar el seu grau d'autonomia personal que finalment és la que et dóna independència.
Aquí coneix a Michael, un company que té paràlisi cerebral, amb el que aconsegueix aconseguir la pensió d'independència per anar a viure sols. Junts descobreixen el real significat de la independència i les conseqüències que comporta.
Convivència i Independència.
El col·lectiu de les persones amb paràlisi cerebral a causa de les afectacions motrius, poden tenir un grau molt alt de dependència i per tant poca autonomia personal, això no només afecta el desenvolupament de la vida quotidiana, sinó també al dret a prendre les teves pròpies decisions. A la pel·lícula es pot veure com en les institucions moltes vegades no es fomenta aquesta autonomia, per exemple no es deixa el suficient espai per expressar-se a causa de les dificultats de comunicació i els temps que requereixen, generalitzar les cures i no donar-te l'espai per escollir com pentinar o vestir, és a dir, no poder decidir amb qui vols viure i de quina manera.
Les conseqüències de no poder prendre les teves pròpies decisions fan que les persones amb discapacitat tinguin una doble dependència: física i emocional. Això pot provocar confusions en les relacions entre l'assistent personal i l'usuari.
A la pel·lícula es pot veure com Rody confon les funcions del seu assistent, en no respectar els horaris ni els límits d'aquestes funcions, i Michael d'altra banda confon l'ajuda i l'amabilitat de l'assistent amb l'amor. Però és aquesta experiència la que els permet reflexionar sobre aquests límits, equivocar-se i aprendre dels seus errors.
El viure sols els fa possible que prenguin les seves pròpies decisions i tinguin consciència de les conseqüències. Això els permet augmentar el seu grau d'autonomia personal que finalment és la que et dóna independència.
